Formà part del col·lectiu perpinyanès Emili Xatard. És el fundador de la revista satírica El Fiçó i col·labora al Punt Catalunya-Nord. Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme. També és autor de lletres de cançons.
Publicà tres reculls de narracions breus: Xipotades (1995), Tot allò de viu que mai no ha viscut (2001), L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs... i altres històries imprescindibles (2004), i quatre reculls de poesia: Quotidianitats (1992), Deport al cau (1993), Nou codi de la ruta (1994) i Boirines de Mesell (1997).