Desenvolupament enciclopèdic
Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original (1977). La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi, que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa. El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel. La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats. Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es troba al Jardí, perquè pensa que així podrà aconseguir la felicitat. Caïm, desafiant la llei, satisfà el seu desig. Però, malgrat els seus esforços i els valors que el fan diferent d’Abel —el treball, l’inconformisme, la curiositat intel·lectual, el sentit de la justícia i les aptituds artístiques—, no pot evitar que Adam doni Nara en matrimoni al seu germà, un individu feble, covard, gandul i submís a l’autoritat. Caïm, habituat a revoltar-se contra allò establert i a negligir tots els advertiments, acaba, en un rampell d’ira, matant Abel. L’autor, amb una actitud antisentimental i escèptica, analitza en aquesta comèdia diversos plans de la realitat humana. D’una banda, es fa ressò de les inquietuds que genera en l’home la seva relació amb la transcendència; de l’altra, aprofita el mite bíblic per a satiritzar els costums de la moral burgesa i, de passada, parodiar els llocs comuns de l’alta comèdia, el model teatral més en consonància amb aquesta moral. Oliver, per tant, hi inverteix els valors de la narració bíblica, amb la qual cosa n’anul·la el valor d’exemplaritat moral. Així, aquells actes que al Gènesi comporten un càstig motivat per la desobediència als preceptes divins —l’expulsió del paradís d’Adam i Eva, la mort d’Abel a mans de Caïm o fins i tot la rebel·lió dels àngels—, Oliver els capgira i els atribueix una causa ben humana: la ignorància. Així, Eva menjà la poma per error, i Abel mata el seu germà perquè ignora que colpejant-lo pot causar-li la mort.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Abellan, J. (1984)
- Fàbregas, X. (1977), p. 9-26
- Gibert, M.M. (1988), p. 77-108
- Puimedon, P. (1987), p. 5-23.