Fou mestre de llatí a Figueres i Girona. El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter (pel pseudònim que usà com a poeta en català), recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular («I en català vull escriure / com se parla en català»), com a seguidor d’una tradició secular. Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona.