Vida i obra
D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família. El 1870 participà en la creació de La Jove Catalunya. Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901. Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana, que fou acabat per Pérez Hervás, i col·laborà en el Diccionario enciclopédico hispano-americano de l’editorial Montaner i Simon. La seva poesia, només pòstumament recollida en volum (Poesies, 1906 i 1907), bé que responia en bona mesura als temes i als models formals dels Jocs Florals, denota personalitat i n’és globalment enriquidora. Són de destacar poemes com L’ànima en pena, que presenta un comte Arnau dominat per l’instint, que interessà Maragall; els que expressen el desig inassolible, la inconstància i el desengany amorós (com, entre d’altres, Ja ve la nuvolada, Renyines, A una dona, Darreries); els de tema bíblic (Cants de la Sulamita, Cant de Salomó), o els vagament parnassians (com ara Secret de fortuna, Justícia), d’erotisme patent i treballat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Verdaguer, M.À. (2002)
- Vila, P. (1996).