Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls. Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs (1935), Coverbos de dones (1935), Esperant el metge (1936) i El rebeinet (1936). El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal, un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista.