antologies literàries del segle XIX

Conjunt de seleccions de textos contemporanis, especialment de poemes, publicats, entre altres finalitats, per donar testimoni del creixent ús literari de la llengua catalana.

Desenvolupament enciclopèdic

Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites (Lostrobadors nous i Lostrobadors moderns), devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema Lapàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes. Anys després, MagíPers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats, el 1850 i el 1857, a la història de la llengua i la literatura coetànies; aquest mateix any PauEstorch i Siqués deixà inconclusa, «per falta de subscriptors», una petita antologia de «Glòries de Catalunya» iniciada abans de la publicació de la seva Gramática de la lengua catalana (1857). Les actes dels Jocs Florals de Barcelona, creats el 1859, proporcionaren una nova i continuada plataforma de difusió dels autors premiats; tanmateix, i malgrat també la gradual aparició d’algunes revistes i l’augment de llibres d’autor, abundaren nous reculls antològics, institucionals o sectorials. Així, Ferran Rodríguez i Masdeu justificà, a vint anys de la creació dels jocs florals, Flors d’enguany. Aplec de poesies escollides (1878) com a suport a la difusió de la producció recent, que la manca de protecció i de possibilitat de lucre feien difícil; el mateix any, el Llibre d’or de la moderna poesia catalana, publicat per La Renaixença per obsequiar els subscriptors, volia demostrar que no era «foc de falla lo tan bescantat renaixement». Mentrestant, s’havia publicat una primera antologia anònima, Ramellets. Aplec de poesies originals de diferents autors que les dediquen a les noies catalanes (1868), coincidint, pràcticament, amb la desena festa dels Jocs, però que incloïa també poetes que no hi havien estat premiats; el 1873, Jeroni Rosselló publicà anònimament, amb dos títols diferents (Flors de Mallorca. Poesies d’autors vivents, premiades les més en los Jocs Florals de Barcelona i Poetes balears. Segle XIX. Poesies d’autors vivents escrites en català, premiades les més en los Jocs Florals de Barcelona i publicades amb notícies biogràfiques i una traducció castellana), una antologia que incloïa dinou poetes premiats als Jocs Florals de Barcelona i tres de més joves, com a mostra dels resultats de la nova actitud davant de la llengua pròpia. De manera anònima, Francesc Matheu intervingué en les petites antologies que es lliuraven a les assistents a la festa dels Jocs Florals de Barcelona (Llibre de l’amor a les noies catalanes, 1876; Flors de maig a les noies catalanes, 1877; Un pom de flors a les noies catalanes, 1879; Cants de primavera, 1879; Brots de murtra a les noies catalanes, 1880, i Versos a les noies catalanes, 1881) i en les tres antologies de la poesia «del modern renaixement» que seguien la temàtica dels jocs florals (Llibre de la pàtria i Libre de l’amor, 1882, i Llibre de la fe, 1883). El 1879 Jaume Collell prologà La garba muntanyesa, recull poètic dels components de l’Esbart de Vic, obert pel discurs de Jacint Verdaguer, de 1867, en què preconitzava l’abandó de la poesia «de per riure», que era encara objecte dels reculls Un tip de riure (1866) i Un panxó de riure (1869). El 1881, JosepPleyan i de Porta publicà una Garlanda poètica ilerdanesa, amb poemes d’autor o de tema lleidatans, i l’any següent l’antologia galant bilingüe Ramell de flors, vertadera nòmina dels poetes lleidatans coetanis. El 1888, Lo Catalanista de Sabadell recollí en un Aplec de poesies, majoritàriament de to patriòtic, les que havia anat publicant, i el mateix any el Llibre de la Renaixença, que incloïa vers i prosa (narrativa, assagística i memorialística), tancà les antologies entre reivindicatives i defensives, que, al País Valencià, Lo Rat Penat inicià el 1895 amb el Llibre d’or dels Jocs Florals, continuat amb Brots de llorer (1896), Flors d’enguany (1897), Capolls de rosa (1897), Cants de la terra (1899) i Sis florades (1900-1908) (1908). El 1908, JoanAmade publicà Anthologie catalane. (1er. série: Les poètes roussillonnais).

Bibliografia
  1. Rábade Villar, M. do C. (2007).
Vegeu bibliografia