Antoni Arca

(l’Alguer, Sardenya, 1956)

Novel·lista, poeta i dramaturg.

Mestre, pedagog i professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser (2002), ha estat també editor i llibreter.

Il·lustrador dels seus propis llibres, generalment de literatura infantil i juvenil, ha publicat narrativa breu: Els catalans no dormim mai (1992) i Rondalles (1998); novel·les: La torre de l’esperó (1996), Balxa (1997) i Buc (2000); poesia: No tinc temps pel Nobel (1990), Isabelleida (1991), Onze cançons d’amor i de guerra (1991), A E I O U (1993), Memòries d’un dia llarguíssim (1993), Comiats (1996) i Per una història del meu poble i de mi mateix (1998); prosa no de ficció: Barceloneta (1996); teatre: Tres peces de teatre (1993), Ramon i Lis (1994), Niños, pitzinnos, minyons (1995), Culumba Quijinera (2000), Golondrina (2000), Lo conte de Maria Entaulada (2000) i Germans = Frades (2000); a més d’un Lèxic militant (1985) i d’algunes obres en llengua italiana.

Ha traduït a l’italià autors catalans com Josep Pla i Josep Vallverdú.