Estudià la carrera de magisteri. Col·laborà, entre altres revistes, a “Lo Gai Saber”, La Renaixença, La Veu del Montserrat i “Joventut”. Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904. La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Cal destacar Poesies (1887), aplec de poemes premiats en diferents certàmens; Simfonies poemàtiques (1898) i La nit a Montgrony (1905); la miscel·lània Lo trobador català (1892), un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a partir de la quinzena edició, i l’idil·li Boira i sol (1900). També fou autor de textos per a cançoners escolars, de la llegenda en vers La veu de la morta (1913) i, per al teatre, de les obres de costums Gent de platja (1902) i La gallarda Roser (1902). En castellà publicà una Historia de Cataluña (1898) i diversos llibres per a l’ensenyament.