Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur (1910), i en traduí Solness, el constructor (1911). És autor de drames com Contra el destí (1911) i El camí de la vida (1913). La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit (1907) i Dones i roses (1909). Fundà la col·lecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves.