Antoni de Capmany de Montpalau i Surís

(Barcelona, 1742 — Cadis, 1813)

Historiador i filòleg.

Vida i obra

Estudià a Barcelona i després seguí la carrera militar. El 1775, fixà la residència a Madrid, on fou secretari de l’Academia de la Historia (1790). També organitzà i dirigí l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya (1802). Es mostrà partidari d’una història rigorosa i es preocupà per les normes i la correcció de l’estil. Escriví sempre en castellà i considerà el català «un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras», però enyorà la seva esplendor passada com a llengua de la cort. La seva producció tracta, en part, temes filològics, gramaticals i de retòrica: Arte de traducir del idioma francés al castellano (Madrid 1776), Discursos analíticos sobre la formación y perfección de las lenguas (Madrid 1776), Filosofía de la elocuencia (1777) i Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana (1786-94). Reaccionà amb indignació contra els gal·licismes que s’introduïen en el castellà literari. De tota manera, la seva obra fonamental, màxim exponent de la historiografia catalana del s. XVIII, és l’edició de les↑Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-92). Fou reivindicat com a precursor pels homes de la Renaixença, que valoraven els seus elogis de les institucions catalanes medievals, el seu regionalisme i la seva revaloració de l’art gòtic i el caràcter dels catalans. El 1854, les seves despulles foren traslladades solemnement a Barcelona, i el seu retrat inaugurà, el 1871, la Galeria de Catalans Il·lustres.

Bibliografia
  1. Étienvre, F. (2001): Rhétorique et patrie dans l’Espagne des Lumières. L’oeuvre linguistique d’Antonio de Capmany (1742-1813). París, Honoré Champion.
  2. Fernández de la Cigoña, F.J. i Cantero Núñez, E. (1993): Antonio de Capmany (1742-1813). Pensamiento, obra histórica, política y jurídica. Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo.
  3. Giralt i Raventós, E. (1965): Ideari d’Antoni de Capmany. Barcelona, Edicions 62.
  4. Grau i Fernández, R. (1994): Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català. Barcelona, Ajuntament.
  5. Montoliu, M. de (1945): Homenaje a Capmany. Barcelona, Diputació Provincial de Barcelona / Biblioteca Central.