Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades. Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.
Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia. És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara El más heroico silencio (Madrid 1663), Del mal lo menos (Madrid 1672) i Lo mejos es lo mejor. Participà en dues sessions de l’Acadèmia dels Sols del 1658 i el 1659.