Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”. Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare (1866), Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit (1879), que, com Otger (1885), conté una perceptible exaltació nacional. És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868) i Tenorios! (1894), entre d’altres. Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i castellanes, fins que el descobriment d’aquest frau promogué un considerable escàndol en el món teatral del moment i un debat sobre la incorporació d’obres foranes. Obtingué la viola d’or i un premi extraordinari als Jocs Florals del PrimerDiumenge de Maig (1888)