Doctor en filosofia i lletres. Fou mestre de català i col·laborador assidu de la premsa valenciana. El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians. Com a novel·lista publicà Juan Lorenzo (1953, premi València de literatura 1952), i Delers de jovença (Tragèdies fernandines) (premi Joan Senent 1961). També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià (1938), Història de Lo Rat Penat (1959) i València i els valencians (1967). És autor de la conferència La llengua materna (1957) i de biografies com Vida de Juan Luis Vives (1949) i San Vicente Ferrer (1953), entre d’altres.