Dominicà (1580), estudià teologia a Barcelona i en fou mestre (1605) al convent de Llutxent (Vall d’Albaida). Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (Barcelona 1602 i Girona 1630), de la qual als s. XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català (Aguiló, Catálogo, 1212-15), com ara la Vida del gloriós S. Segimon (Vic 1825). Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní.