Desenvolupament enciclopèdic
Planteja la crisi en les relacions afectives de tres matrimonis d’extracció burgesa a la Barcelona de la dècada del 1950. Els personatges, tres parelles d’amics que fa deu anys que són casats (Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol), protagonitzen tres dobles triangles sentimentals que els acaben aparellant en cadena (Mercè-Oleguer, Cugat-Núria, Eulàlia-Oriol). Davant del fracàs de les respectives vides conjugals, cada personatge encarna un estat anímic diferent —la lucidesa, la solitud, el carpe diem, el desencís, la desesperació o la mala consciència—, i, a través de tota mena de sublimacions, busquen una sortida viable a la seva infelicitat amorosa. Els masculins, molt més definits que no pas els femenins, simbolitzen tres arquetipus del marit d’ascendència burgesa: l’intel·lectual reflexiu (Cugat), l’advocat emprenedor (Oleguer) i l’empresari ociós (Oriol). Distribuïda en tres actes i un epíleg, s’ajusta a l’estructura de la pièce bien faite i s’ubica en tres espais privats —les respectives cases de les parelles— i en un espai públic —el restaurant on celebren conjuntament el desè aniversari de bodes— que facilita el desenllaç en un terreny neutral. Considerada una de les millors comèdies psicològiques del teatre català, recull una de les constants temàtiques de l’autor: la paròdia dels valors morals burgesos i, en concret, de la institució del matrimoni. La base del primer acte i de l’actuació dels personatges de Mercè i Cugat es troba en el conte “Escena d’alcova“ (escrit el 1953 i publicat dins de Biografia de Lot i altres proses, 1963). Si bé la comèdia representà la culminació formal del model del teatre de boulevard, s’hi observen també algunes coincidències, sobretot la concepció del temps i de l’existència, amb la dramatúrgia d’A.P. Txékhov i, més secundàriament, d’A. Camus. Fou estrenada el 2 de juny de 1958, al Teatre Candilejas, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sota la direcció del mateix autor i Àngel Gràcia. L’any 1965 se’n publicà una versió castellana, a cura de Montserrat Julió, amb el títol de Bodas de cobre. D’aquesta traducció, se’n presentà una realització, dirigida per Miguel Picazo, a l’espai dramàtic Estudio 1 de Televisió Espanyola, el 2 de juny de 1972.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Carbonell, J. (1969)
- Formosa, F. (1969), p. 59-72
- Gibert, M.M. (19981), p. 206-250
- Gibert, M.M. (1999)
- Molas Batllori, J. (1960), p. 5-15.