Doctor en ambdós drets, fou monjo (1764) i arxiver de Montserrat (ja n’era el 1771) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1785) i de la Reial Acadèmia d’Història (1802). Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat. D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics (888-1120).
A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat (Història de Montserrat 888-1258, que ha estat editada modernament (1990) i compongué uns annals de Montserrat (del 1258 al 1485). L’obra de Ribes, destinada a documentar els priors i abats montserratins i a il·lustrar la història i la vida del monestir, és moderna, rigorosa i, atesa la pèrdua de l’antic arxiu, fonamental per a accedir a la documentació medieval del monestir. Ajudà diversos historiadors, entre els quals Francisco Méndez o Jaume Caresmar, en llurs recerques.
Bibliografia
- Altés i Aguiló, F.X. (ed.) (1990): Ribas i Calaf, B.: Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial / PAM
- Altés i Aguiló, F.X. (ed.) (1997): Ribas i Calaf, B.: Annals de Montserrat (1258-1485). Barcelona, Curial / PAM