Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan (Dicatis qui us ha ginyat), Pere Torroella (Credatis mi buen consejo), Francesc Ferrer o Ferrera (Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la), un tal don Diego (In illo tempo pasado), i un personatge anònim (No·m se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar). Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar versos i mots llatins amb els vulgars (catalans i castellans), i pel que fa a les intervencions anònimes, segueixen l’esquema de vuit versos i la tornada de les Coplas de la panadera castellanes.
Bibliografia
- Baselga y Ramírez, M. (1896): El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza. Zaragoza, Cecilio Gasca.