Vida i obra
Estudià humanitats a la universitat d’Osca i, després, a França, on, fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, fou deportat (1811-14). Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 i després d’un llarg exili polític a França (1823-34), on aprofundí els estudis, entre el 1835 i el 1862 tornà a ocupar la càtedra. Dirigí “El Eco de Aragón” (1837-42) i publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novel·la de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo (1844) i el drama El testamento de don Alonso el Batallador (1840). Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1862, en què evocà l’antiga confederació catalanoaragonesa, i col·laborà a la “Revista de Cataluña” (1862-63), amb estudis com De la lengua catalana, Los poetas catalanes i Del origen de las lenguas.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ballesté, J. (1999)
- Beser, S. (1973), p. 7-18
- Calvo Carilla, J.L. (1992)
- Romero Tobar, L. (1984).