Desenvolupament enciclopèdic
És el cinquè poemari de l’autor. El punt de referència és el Port de la Selva, amb el descobriment del nou paisatge del cap de Creus. La troballa de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès. Llibre d’una clara unitat, s’estructura en vint-i-tres cançons estròfiques sense títol i dues composicions més extenses sobre figures humanes (“La Balada de Luard el mariner” i iLa balada del clavell morenet”), que traslladen una primera impressió d’exaltació epicúria de la natura com a mitjà de consol davant la interioritat en conflicte del jo poètic. La lectura total del llibre ofereix, però, una major complexitat. No es tracta simplement de la descripció d’un paisatge, sinó que planteja la crisi d’un jo desenganyat i escèptic. Al fons hi ha implícita la idea del dolor com a fet associat a la consciència i de la consciència lligada a la individualització. L’oblit esdevé així la via per remetre el dolor. Es mostren també un seguit de dualitats que es projecten damunt el paisatge, com ara la contraposició de pensament i cor, o el dubte entre restar o marxar establert a través de la comparació entre la platja i el port. Aquestes qüestions es fan presents amb personificacions en elements naturals. El paisatge també enfronta el poeta amb la seva petitesa i li fa entendre la vanitat de la identitat individual amb el descobriment d’un nou dolor, el col·lectiu, perquè la contemplació del paisatge també ho és dels homes que l’habiten, cosa que afavoreix l’aparició d’un sentiment de solidaritat col·lectiva. Un dels aspectes formals més interessants és l’aprofitament que es fa dels procediments de la poesia popular i de models com Jacint Verdaguer o Joan Maragall per tal de popularitzar determinades qüestions de la poesia contemporània, i que serveixen per a fer accessibles conceptes de la tradició postsimbolista gràcies a una construcció d’imatges simples que expliquen, en bona part, per què aquest poemari fou el més reeixit de l’autor.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Gadea, F. (2002), p. 7-54
- Garcés, T. (1991), vol. II, p. 131-136
- Llavina, J. (1996), p. 12-37
- Llompart de la Peña, J.M. (19872), p. 7-17
- Palau i Fabre, J. (1983), p. 7-37.