Cantilena

Llibre de poesies de Josep Sebastià Pons publicat l’any 1937.

Desenvolupament enciclopèdic

El recull marca un canvi de direcció respecte a la poesia anterior de l’autor i representa la seva entrada definitiva en un període de maduresa. El poeta passa d’una creació de to popularitzant en la qual predominava la idealització del passat (personal, però molt lligat a la terra d’infantesa, el Rosselló) a una poesia més interioritzada i que s’apropa, pels seus procediments, a la tradició simbolista i postsimbolista. Josep Sebastià Pons no hi tracta temes aliens a la seva poètica: hi apareixen la natura, el cicle de l’any, el paisatge, la vida humil..., però ara es troben confosos amb l’estat d’esperit, que és de profunda melangia, i amb la voluntat de creació d’un món poètic de ressò simbòlic. El to melancòlic, que responia, inicialment, a l’etapa vital en què es trobava l’autor, es veié accentuat —i es torna desolació continguda a la quarta part del llibre— a conseqüència de la mort de la seva esposa. El volum s’estructura en quatre seccions: en la primera, el jo poètic constata, des del present, la disminució del goig i la pèrdua del cant, amb la consegüent situació d’incertesa, malgrat que sembla apuntar-se l’esperança de la primavera; les dues seccions següents matisen aquests mateixos temes, tot partint bàsicament de pretextos paisatgístics; la quarta es concentra en la invocació de l’esposa morta, a través d’associacions entre ella i la natura, amb la qual cosa dona una nova dimensió a la sensació de fugacitat del temps i a la lluita contra l’oblit, que ja apareixien al llarg del volum. En el conjunt del llibre, l’autor crea una veu poètica que filtra l’experiència del món exterior per associar-la al seu estat moral, i se serveix a bastament de recursos imatgístics i simbòlics, sobretot de la sinestèsia, per a crear una atmosfera d’irrealitat i somni. La primera edició —impresa a Barcelona, i enllestida a Tolosa de Llenguadoc— i la tercera (París 1963) contenen la traducció francesa dels poemes. Les altres (1955, 1976 i 1988) en recullen només la versió catalana.

Bibliografia
  1. Bou, E. (1989), p. 163-179
  2. Calderer, Ll. (1996), p. 155-157
  3. Parcerisas, F. (1977)
  4. Riba, C. (1986), p. 236-237
  5. Zimmermann, M.-C. (1988), p. 187-206.
Vegeu bibliografia