Desenvolupament enciclopèdic
Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s. XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols. Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa. Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana. Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat el sogre d’Isabel proposa a Maria de casar-se. Maria Fortesa es converteix en Maria de Fortalesa i comença la seva nova vida a Cuba casada amb Josep Joaquim de Fortalesa, un ric propietari mallorquí descendent d’antics jueus conversos emigrats a l’illa. La seva entrada a la societat de l’Havana, la conflictiva relació amb els fillastres, les estades a la propietat “La Deleitosa”, el seu matrimoni feliç i la feliç maternitat, les incipients condicions de poeta i la relació amb els cercles il·lustrats de la ciutat conformen la vida del personatge. La sortida precipitada d’una festa familiar del capità general obre el fons enigmàtic de la segona part de la novel·la i dona lloc al coneixement de les maquinacions i tensions polítiques i a un sorprenent final. Així, una novel·la inicialment d’amor esdevé una denúncia contra la corrupció política de l’època colonial i els interessos del capità general, i una descripció de les actituds i posicions polítiques dels notables espanyols i catalans de l’illa en el destí de Cuba: colònia espanyola, annexionisme americà o secessionismei independència política. Amb aquesta novel·la, Carme Riera tanca el cicle sobre els descendents dels antics jueus conversos mallorquins —els “xuetes”—, que havia iniciat amb Dins el darrer blau (1994). Cap al cel obert és un clar exemple d’una narrativa de temàtica colonial, escassa i poc conreada en la literatura catalana, tot i les grans potencialitats històriques que l’aventura colonial podia haver aportat. Fou traduïda al castellà i a l’italià. Ha rebut els premis Vittorini (Siracusa 2000), Serra d’Or de novel·la (2001) i Premi Nacional de cultura (literatura) (2001).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Broch, À. (20031)
- Valls, F. (20002), p. 301-314.