En la infantesa, Claudi fou un nen sensible, atret per la literatura, que escrivia poemes. El jardí de la magnífica torre familiar, villa Mercedes, és l’espai central dels seus jocs imaginatius; l’atracció que sent per la seva mare i per la seva germana l’acompanyarà tota la vida. Sent també un fort interès per les representacions teatrals i pel circ i, de manera especial, per l’home volador, Phoebus, figura simbòlica. De fet, al llargde la seva existència, Claudi conserva els trets de la infantesa: insatisfacció i recerca del sentit de l’existència, que busca en l’amor i en la literatura. Pel que fa a l’amor, des d’un matrimoni inicial convencional a diverses relacions apassionades de durada diversa, la mort hi acostuma a posar un tràgic punt i final. Claudi, de fet, mena una vida errant i cosmopolita, que el porta a viure a diversos països, i esdevé així el testimoni dels conflictes més importants del s. XX, des de la guerra mundial fins al Vietnam. Pel que fa a la literatura, el que escriu no el satisfà i ho esquinça. En aquest sentit s’esmenten nombrosos autors cabdals, models de Claudi, amb alguns dels quals fins i tot s’arriba a relacionar: Hermann Hesse, que representa la llibertat; Rilke, que ha destacat els poders místics de l’home; Proust, que trobà en l’escriptura una justificació a la vida; Joyce, innovador en la seva escriptura... Finalment, troba, ja gran, la pau en una vida ascètica, solitària i íntima, que té com a escenari principal un jardí de Tòquio, un jardí molt diferent del de la seva infantesa, del qual ara té cura personalment; per primera vegada pot acceptar l’obra que compon, unes memòries en la línia de Proust. De fet, el jardí és una imatge simbòlica que representa la vida. Amb Claudi M. Broch, Saladrigas crea un personatge amb un sentit universal, la imatge de l’artista al s. XX, de fet, un segle «angoixosament inestable i ambigu, abocat a la decadència total», segons el mateix autor. El seu cognom no fa més que confirmar-ho, perquè és el de Hermann Broch, l’autor d’una obra molt valorada, en què s’ofereix una imatge representativa de l’artista al s. XX, semblant a la que encarna Claudi.