Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid. Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta. La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució. Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el volant a les mans l’angoixa el paralitza. El seu ajudant, Eusebi —jove, vital i sense maldecaps—, és un contrapunt benèfic i alhora feridor. La nit a la carretera és plena de mals averanys, el soroll monòton del motor obre la porta als records i en el passat recent de Pep Martí hi ha un judici per homicidi involuntari de resultes d’una topada amb un altre camió. La presència de la mort, el risc del proper revolt i la temptació d’acabar-ho tot d’una vegada són la companyia que més freqüenta Pep Martí. Josep M. Espinàs adopta les tècniques del reportatge periodístic per retratar la vida dels camioners del final dels cinquanta, una època de carreteres estretes i de vehicles amb mecàniques poc sofisticades. Amb una extrema austeritat, Espinàs descriu els bars de carretera, les mancances de la vida familiar d’uns professionals que la major part del temps són fora de casa, el respecte pels companys que deixaren la vida a la carretera, les complexes relacions entre xofers i ajudants dintre dels límits estrets de la cabina i, sobretot, l’èpica de la carretera, perceptible ja des del títol: el paisatge canviant, les servituds de la meteorologia, l’isolament, la llunyania de tot, la solitud de l’home davant la màquina, la rutina del camí mil vegades recorregut i els rostres vistos fugaçment en travessar els pobles. L’autor aposta per una nuesa expressiva de gran eficàcia comunicativa. Utilitza principalment el diàleg i el combina amb el monòleg interior i la narració en tercera persona. A més a més, al llarg del relat presenta documents judicials del procés contra el protagonista. La veu neutral de l’autor arriba al seu punt màxim en la pàgina final, quan la tragèdia fa la seva aparició. La novel·la fou traduïda al castellà.