Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc (1970). Fou professor a les universitats de Nàpols (1970-72), McGill, de Mont-real (1972-74), John Hopkins, de Baltimore (1974-79), a la de Calàbria, a Cosenza (1977-89), fins a retornar a la de Nàpols (1989-2018), i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència (1977-79).
Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori (1989) [Els trobadors (1994)], o l’edició d’A. Marc, Pagine del Canzoniere (1998) [Páginas del cancionero (2004)]. En el camp de la crítica és autor de Teoria crítica de la literatura (2001). Ideà i coordinà el Rialc: Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana i el Rialto: Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitana.