Vida i obra
Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa. Fill de Pere Joan Despuig. Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià. La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560.
Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai. Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers municipals perquè fou suspès del dret a intervenir-hi pel governador de Catalunya, molt probablement pel seu caràcter inquiet i polèmic i arran de la seva participació en bandositats nobiliàries locals. Documentació dels anys 1532 i 1533 mostra que rebé serioses reprensions i amenaces de l’agutzil reial si hi persistia; no en degué fer cas del tot, perquè el desembre del 1563 fou víctima d’una escaramussa amb armes de foc.
Apartat del govern municipal, Despuig residí exiliat a València i a Traiguera (almenys entre el 1566 i el 1569).
Per la seva obra, finalment, hom sap que tingué diferències notòries amb el bisbe de Tortosa Ferran de Lloaces. Totes aquestes dades de la seva activitat pública i del seu tarannà són cabdals per a entendre amb més precisió Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, l’obra en prosa catalana més interessant del segle XVI i considerat el text més clarament renaixentista de la literatura catalana.
En Los col·loquis Despuig aborda cinc temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola, amb atenció a la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella, a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, —aleshores incipient—, menystenint els regnes perifèrics.
També tracta de la situació lingüística als Països Catalans, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, i, en darrer terme, fa una descripció dels recursos naturals de les Terres de l’Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic.
Però lluny de ser un erudit antiquari o un historiador, Despuig apareix en aquesta obra com un autor compromès amb el seu temps, que analitza les dades del seu entorn, en fa crítica i llança propostes de millora en la línia de l’home renaixentista: compromís amb la realitat historicopolítica, lingüística i espiritual de la seva època, i voluntat de reformar la societat del seu temps en benefici de les condicions de vida terrenal dels homes. Amb tot, defensa ferventment el seu estament social, l’aristocràcia, a la qual pertanyia de feia poc.
L’obra es conserva avui sencera en un únic manuscrit del segle XVIII, a banda de fragments transcrits al principi del XVII per Jeroni Pujades. Té la forma pròpia d’un text preparat per anar a impremta, amb una dedicatòria de l’autor (amb un estil retòric molt divers del cos del diàleg) al comte d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona, i dos poemes llatins, de Jaume Vidal i de Pere Cerdà. Malgrat l’esment que es fa en aquests textos llatins de l’interès del municipi de Tortosa a veure impresa l’obra, aquesta no arribà a les premses.
Bibliografia
- Duran, E.: “Introducció”, a Despuig, C: Los col·loquis de la insigne ciutat de tortosa, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1981, p. 11-47.1981)
- Querol Coll, E.: Tortosa, república literària: 1475-1800, Consell Comarcal del Baix Ebre, Tortosa 1999.
- Querol Coll, E.: “Cristòfol Despuig, pugna pro patria. Noves dades biogràfiques sobre l’autor dels Col·loquis”. L&L, 16, 2006, p. 247-287
- Querol Coll, E.: “Cristòfol Despuig i les bandositats tortosines de mitjan segle XVI”. Recerca, 9, 2005, p. 19-37.
- Rovira i Gómez, S.J..: Els nobles de Tortosa (segle XVI), Consell Comarcal del Baix Ebre, Tortosa 1996, p. 117-127
- Solervicens i Bo, J.: Ser o no ser. Conflictes político-lingüístics al segle XVI, Tres i Quatre, València 1988.
- Solervicens i Bo, J.: “Cristòfor Despuig i la Tortosa del Renaixement”. L&L, 9, 1998, p. 425-441.
- Solervicens i Bo, J.: “Cristòfor Despuig, ni historiador ni arxiver”. Nous Col·loquis, II, 1998, p. 35-49.
- Solervicens i Bo, J.: “Les màscares de Despuig. Notes per a una percepció de Los col·loquis com a creació literària”, a Dos assaigs sobre cultura i literatura als ss. XV i XVI. Jaume Roig i Cristòfor Despuig, Eumo-UB, Vic-Barcelona 1996, p. 73-118 (“Escolis”, 2).
- Solervicens i Bo, J.: El diàleg renaixentista. Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí, PAM, Barcelona 1997 (“Biblioteca Serra d’Or”, 175).