Desenvolupament enciclopèdic
Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència. Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries. Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant: la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit. Tres supòsits en què la vida humana s’enfronta a la seva condició atzarosa. Contes com “El desert”, “El principi de la saviesa”, l’“Hedera Helix”, o “La maleta marinera” constitueixen peces cabdals de la narrativa curta en català. La ironia és l’element estructural dels contes. Transmuta l’ordre lògic de la realitat previst per la ciència i ho ensenya tot amb una mirada nova: l’insòlit, l’absurd i l’imprevist. Sovint és un objecte allò que reorienta cap a la sorpresa el destí dels personatges. Aquests viuen ben sovint entotsolats per hàbits socials convencionals amb els quals responen a la provocació de la casualitat. La majoria dels contes són breus, es resolen amb rapidesa i es presenten sota una primera persona identificada amb el protagonista dels fets increïbles, que funcionen com a versemblants dins la lògica de la ficció. La tendència pirandelliana o kafkiana que alguns crítics han considerat amb relació als contes de Calders es resol per la banda de l’humor, amb una gran percepció per la psicologia humana i amb una subtil capacitat per fer comú el fantàstic. La màgia, la nigromància o la divinitat no fan altra cosa que ajudar les petites trampes que Calders imposa per tal de desvetllar les cares ocultes de la igualtat, la justícia o el principi moral amb grans dosis de bonhomia. L’autor se serveix de les convencions de la conversa entre els personatges per a portar al límit la majoria de les situacions. D’alguna manera, la sorpresa a la qual es veuen abocats els éssers caldersians compta amb la complicitat de qui volgué explicar el desconcert de l’existència i, més concretament, de la guerra a través de l’humor més pur i civilitzat. Darrere l’afabilitat, però, es descriu com és el món, el judici del qual es deixa a criteri dels lectors. El llibre rebé el premi Víctor Català 1954 i tanca el parèntesi de l’exili. Ha estat traduït totalment o parcialment a l’alemany, anglès, búlgar, castellà, eslovè, francès, gallec, italià, japonès, portuguès i suec. La transgressió i la ironia en la subversió de la realitat i en els codis de la literatura fantàstica en són els trets principals.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19841)
- Bath, A. (1987), p. 147-180
- Campillo, M. (1988), vol. 11, p. 12-29
- Campillo, M. (1996)
- Castellanos, J. i Melcion, J. (2000)
- Fuster, J. (1971), p. 382-383
- Melcion, J. (1986)
- Pons, A. (Agustí) (1998), p. 223-244.