Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana. Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home; li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social.
D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama. El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a practicar totes les manifestacions cavalleresques que serveixen per a lluïment personal i per a entrenament amb vista a la guerra. Per mitjà d’aquestes manifestacions bèl·liques, el personatge assoleix un reconeixement social, el prestigi com a “millor cavaller del món”, però el jove cavaller es deixa seduir pels plaers, les mol·lícies de la vida cortesa i la vanaglòria que ha obtingut a través de la pràctica de la cavalleria, oblidant-se dels seus deures: Monferrat i Güelfa. Set anys de captiveri al nord d’Àfrica seran necessaris perquè pugui recuperar la solidesa moral. La recuperació definitiva ve, però, amb l’estudi, i llavors esdevé modèlic i pot ser digne de Güelfa.
Tot aquest procés de perfeccionament és contínuament matisat per l’opinió que la resta de personatges donen de l’heroi i que permeten perfilar-ne la personalitat, alhora que preparen i justifiquen el desenllaç feliç de la novel·la. En aquest sentit, hom pot diferenciar dues dimensions que afecten l’heroi: una dimensió pública, primordialment positiva, que mostra Curial com a perfecte cavaller i home de cort, i una dimensió privada, amb relació als sentiments amorosos i estretament lligada a l’humor, que deixa veure l’home amb les seves debilitats i les seves passions.