Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic↑Soler. Entre el 1871 i el 1900 detingué càrrecs en la judicatura, de primer a Cuba, on fou jutge de primera instància en diverses poblacions, després a les Filipines, i el 1889 a Ponce (Puerto Rico), com a secretari de l’Audiencia Criminal. Deixà un ric i pintoresc anecdotari. Col·laborà a “Un Tros de Paper”, a L’Esquella de la Torratxa i a altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell. Estrenà comèdies de gran acceptació, principalment en un acte, originals o adaptades (fou conegut sobretot com a saquejador d’obres d’altri). Entre les peces de més èxit destaquen Lo diari ho porta (1870), Cinc minuts fora del món (1870), Tres blancs i un negre (1871), Dos carboners (1877), Romagosa (1877), Cel rogent (1880), Cap i cua (1881) i Lo sant Cristo gros (1889). Melòman apassionat, escrivia crítiques d’òperes i concerts en diverses publicacions i era pianista. El 1900 s’instal·là definitivament a Barcelona i intentà una darrera etapa de creació, sense, però, l’acceptació d’abans (No es pot ser pobre, 1906; Ignocència, 1906; La dida seca, 1907).