Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país. Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos (1871), entre altres obres. S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelonal i que fou traduït a “Lo Gai Saber” (Lo Renaixement literari català, 1878). Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà, per la qual s’interessà. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1870) i de l’Academia de la Historia de Madrid.