El carrer de les Camèlies

Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1966.

Desenvolupament enciclopèdic

La novel·la evoca la vida de Cecília Ce, una nena trobada que, sense recursos econòmics, esdevé una prostituta que viu unes relacions amoroses cada cop més dramàtiques, en la Barcelona sense llibertat ni expectatives de la postguerra. Finalment, retroba la independència econòmica i l’estabilitat emocional. Cecília és una nena que un matrimoni gran i sense fills troba a l’entrada de la torre del carrer de les Camèlies, on viuen. El caràcter estrany de la nena i l’ambient del barri, on no se sent acceptada, fan que fugi de casa per buscar el pare desconegut, la identitat real. Inicia llavors una existència de marginació i de precarietat econòmica, sempre sense casa pròpia, que la porta a la prostitució. L’empremta tràgica que ha deixat la guerra és visible en la Barcelona evocada i en nombrosos personatges secundaris: empresonats, torturats i exiliats. Les relacions progressivamentangoixants que manté amb homes diversos i d’aspecte estrany, que desemboquen en maltractaments i abusos, fan que voregi la mort. Apareix llavors un home radicalment diferent, atent i bondadós, que s’ocupa d’ella, gràcies al qual gaudeix d’independència econòmica i d’autonomia personal, però sempre dins la situació de marginació creada per la prostitució, que continua exercint. Cecília viu, però, per primera vegada, en una casa pròpia, amb jardí, un espai privilegiat i recurrent en l’autora; els àngels que compra i que decoren la torre assenyalen, també, la tranquil·litat assolida. El retorn a l’escenari de la infantesa, la torre del carrer de les Camèlies, i l’acceptació de la impossibilitat d’assolir una identitat que no sigui la de nena trobada, tanca la ficció. La novel·la, que segueix un esquema iniciàtic, és d’una gran subjectivitat i els personatges secundaris assoleixen escassa entitat; de fet, les situacions de malestar, angoixa i fins i tot d’inconsciència que Cecília viu fan que vegi la realitat d’una manera caricaturesca i grotesca, de vegades onírica i poètica. Entre els símbols, destaca un arbre concret, el til·ler, els àngels, les flames i els cementiris, els dos darrers símbol de mort. En el personatge de Cecília es pot veure reflectida la Barcelona de postguerra, sense identitat i fins i tot prostituïda. I també la situació de l’home-dona en un s. XX tràgic. Premi Sant Jordi 1966, premi de la Crítica 1965 i premi Ramon Llull 1969, ha estat traduïda a l’anglès, castellà, francès, italià, suec i xinès.

Bibliografia
  1. Arnau, C. (1982), p. 166-200
  2. Arnau, C. (20002), p. 89-121
  3. González, J. (1999)
  4. McNerney, K. i Vosburg, N. (1994).
Vegeu bibliografia