Desenvolupament enciclopèdic
Un manuscrit, que es remuntaria al s. XXI, descriu els discursos i les vicissituds d’un grup de prohoms que es reuneixen en un refugi de muntanya per escapar d’una nova guerra mundial. El text és redactat en primera persona per un jove que, juntament amb altres coetanis, es troba involucrat com a escoltador dels diversos relats explicats pels membres més influents de la classe dominant. El punt d’origen d’aquestes narracions rau en els avatars de la Banca Mir i dels individus que s’hi troben involucrats. Darrere les raons econòmiques, es descobreix el poder d’un objecte misteriós, la joia, que donaria al seu posseïdor la capacitat de dominar el món. Els personatges se succeeixen en el paper de narradors, però cap d’ells es mostra del tot fidedigne i sovint entren en contradicció. A poc a poc, els més joves aprenen a interpretar els contes, a plantejar preguntes i a formular hipòtesis per reconstruir la realitat dels esdeveniments. Així doncs, l’autor del manuscrit i el seu amic Simon comprenen que la seva presència en el refugi no és deguda a unes recomanacions familiars sinó que ells també estan destinats a participar en la recerca de la joia. Tanmateix, la solució dels enigmes s’aconseguirà només amb la visita al Jardí dels Set Crepuscles, a través d’un camí iniciàtic que el narrador haurà d’emprendre tot sol. El text es presenta com una narració de narracions amb una estructura extremament complexa. Les tres parts en què es reparteix el llibre abracen, d’una manera irregular, l’espai de les sis jornades que, amb la petita conclusió del matí final, marquen els temps interns de la novel·la. Un pròleg, que cal imaginar escrit a les portes del quart mil·lenni, explica al lector les característiques del manuscrit retrobat i, amb una abundància de tecnicismes, activa el rerefons irònic que ressegueix tot el llibre. Primera novel·la de Miquel de Palol, ha estat traduïda a l’alemany, al castellà, a l’italià i al neerlandès. Molt ben rebuda per la crítica, ha obtingut nombrosos premis: des del Joan Creixells (1989) fins al Crítica Serra d’Or (1990) i el Premi Nacional de literatura de la Generalitat de Catalunya (1990). El 1990 també guanyà el Premio Nacional de crítica i el premi Ojo Crítico II Milenio de Radio Nacional de España.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Guillamon, J. (2001)
- Rovira, P. (2007).