Desenvolupament enciclopèdic
El 1976 la llibreria Els Dies de Sabadell va publicar una plaquette de vint-i-quatre pàgines, Diari 1973, prologada per Joan Oliver, que contenia els primers fragments coneguts del dietari de Formosa. Al cap de tres anys, el 1979,el dietari sencer es va publicar a Editorial Laia. Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or 1980 al millor llibre de memòries. El 1997 Edicions de la Magrana va publicar una edició revisada que conté el text definitiu de l’obra. El present vulnerable de Feliu Formosa forma part de la gran tradició de dietarística moderna en català al costat d’obres com El quadern gris de Josep Pla o Meditacions en el desert de Gaziel. És un dietari molt directe, sincer i autèntic, que, en certs moments, s’inclina cap a les memòries o cap a l’autobiografia. En l’aspecte formal, El present vulnerable és un llibre molt lliure, amb canvis i salts en el temps, i amb una prosa cenyida i nítida. El llibre retrata a fons l’autor des de dos vessants: d’una banda, la vida íntima a nivell sentimental, moral i intel·lectual, i, de l’altra, la vida d’interacció social, també a nivell sentimental, moral i intel·lectual. Tot i així, El present vulnerable és un llibre enormement creatiu, ric i plural, amb fragments de confessió, d’autoanàlisi, de somnis, de retrats de persones i de situacions i esdeveniments, de crítica i teoria literària i teatral, de reflexions sobre el món de la traducció literària, de notes de política, de comentaris sobre la realitat del país, d’apunts de viatge, entre moltes altres coses. El 2005 va aparèixer un nou dietari de Formosa: A contratemps. Diaris i El somriure de l’atzar: Diaris II. Es tractava originàriament d’un sol document literari, que aplegava quatre anys de dietari (1995, 1997, 1999 i 2001), partit justament per la meitat per raons editorials.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Broch, À. (20072), p. 429-441.