El retaule del flautista

Obra teatral de Jordi Teixidor, que l’any 1968 va guanyar el premi Josep M.

Desenvolupament enciclopèdic

de Sagarra. Es publicà i s’estrenà l’any 1970. La música de les cançons és de Carles Berga. Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític. Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica. L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble enfronta la seva gent amb l’Ajuntament. En no afectar els seus habitatges i interessos, els regidors no acullen la queixa popular. Els gremis d’apotecaris i manyans ofereixen una solució que els beneficia econòmicament, però és molt costosa. L’extensió de la plaga arriba a tots els barris, de manera que, ara sí, tothom s’hi sent implicat. El consell municipal acorda sol·licitar un emprèstit que carregarà sobre el pressupost municipal. Recollint la tradició del conte popular, el flautista d’Hamelin apareix com a solució, ja que amb la seva música podria d’alliberar el poble de la plaga a un cost molt mòdic. Aquesta solució troba l’oposició dels gremis, que veuen perillar el seu negoci, i de l’Església, que, aliada amb els gremis, acusa el flautista d’una acció i influència poc menys que demoníaca. Davant l’acció de l’Església i els gremis, el burgsmaestre, que optava per la solució més econòmica per tal de vetllar per la seva reelecció, es veu impotent i ha de restablir per la força l’ordre a Pimburg. El flautista fuig i ja no hi ha cap impediment per a aplicar la solució dels gremis. En el moment de distribuir la campanya de desratització, els barris més afavorits, atesa la importància de cases i comerços, seran els habitats pels regidors i els representants dels gremis, els quals, inicialment, s’oposaven a qualsevol intervenció municipal, i el menys afavorit, el barri popular on s’havia iniciat la plaga. Les despeses de l’emprèstit municipal, el benefici del qual afavoreix solament els gremis, serà, però, el mateix i igual per a tothom i carregarà sobre l’economia municipal. L’estrena, l’any 1971, al Teatre Capsa de Barcelona, convertí l’obra en el major èxit de públic de tota la història del teatre independent.

Bibliografia
  1. Broch, À. (19931), p. 167-208
  2. Melendres, J. (1996), p. 5-29.
Vegeu bibliografia