Desenvolupament enciclopèdic
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al s. XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans. El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric. Actualment se’n conserven dos textos. Un, del començament del s. XIV, de 122 octosíl·labs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria. L’altre, de 898 versos, i al qual manca el principi, fou compost probablement al final del mateix segle o al començament del següent. Es tracta d’un text d’una innegable qualitat literària, escrit en codolada, que efectua una enginyosa crítica de costums, adreçada als eclesiàstics i, molt especialment, a les dones. Si pel seu caràcter paròdic caldria posar-lo al costat del Sermó de Bernat Metge, per la seva crítica de les conductes femenines potser no fora arriscat considerar-lo entre aquells textos que componen la prehistòria de l’Espill de Jaume Roig.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pacheco, A. (1992)
- Romeu i Figueras, J. (1957)
- Romeu i Figueras, J. (1994-1995).