Desenvolupament enciclopèdic
És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció. El mateix Garcés la considera una obra de transició. El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal». Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica. Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau interpretativa del romanticisme alemany, que el definiren com a superació de les limitacions de l’ésser humà i com una via d’in-tuïció de l’absolut. L’existència del somni, per simateixa, trenca amb les limitacions humanes i ofereix una via per superar-les. Alhora, i com continuà teoritzant en obres posteriors, el somni esdevé un espai identificat amb el desig, la recança i la poesia, mitjans que defineixen les aspiracions o la melangia per allò perdut, el paradís perdut de la condició humana o el de la pròpia identitat, àmbits que en el llibre s’ofereixen des dels eixos temàtics de la infantesa i del pas del temps. D’aquesta manera, el somni evidencia l’equivalència del desig i la recança, dues cares de la mateixa moneda, ja que el desig és voler allò que no es té i ens duu així a la recança. Tot i això, els poemes traslladen la imatge d’un món plenament idíl·lic, amb l’absència de conflictes en un procés d’interiorització que es relaciona amb el món de la natura. El somni és, d’altra banda, un mecanisme de percepció diferent i la poesia pot utilitzar aquests mecanismes onírics no només per les equivalències dels mons que basteixen, sinó també pels procediments emprats en la construcció de les imatges, amb una coincidència bàsica en els mecanismes associatius. És un mitjà, en definitiva, per a recercar una fórmula nova que li permeti defugir els riscos de repetir les fórmules dels seus inicis neopopularistes i readaptar el format tradicional de la cançó.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bassó, J. (1987)
- Bou, E. (1989), p. 125-134
- Manent, M. (1987), p. 43-45
- Manent, A. (2001), p. 63-66
- Triadú, J. (19722).