Desenvolupament enciclopèdic
Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial. Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster. Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible: haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat. Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de violer, d’acomplir el termini de lliurament del violí i superar la juguesca sinistra que s’ha empescat el comandant. Elprimer capítol se situa l’any 1991 i dona veu narrativa al personatge del violinista Climent Moragues —present també a les novel·les Les closes, Viola d’amore i Artemísia, de la mateixa Anglada—, que evoca com va conèixer la neboda de Daniel, hereva del violí. La resta de capítols expliquen l’experiència de Daniel al camp de concentració: el record plàcid del temps passat, les primeres mesures repressives al gueto, els càstigs a què eren sotmesos els presoners i, sobretot, l’acurada construcció del violí. La segona part del penúltim capítol combina el record de l’experiència viscuda al camp de concentració vist des del punt de vista del violinista i els fets que seguiren al concert en què es posà a prova l’instrument musical construït per Daniel. El darrer capítol reprèn el fil temporal del primer i conta com el violinista retroba la neboda del violer. Dedicada a les víctimes del genocidi nazi, la paràbola del luthier reflecteix la capacitat de supervència humana i el triomf de l’art per damunt de la barbàrie sistemàtica perpetrada pel feixisme alemany. Com a contrapunt històric, en els encapçalaments dels capítols es reprodueixen documents autèntics extrets del llibre Poder sense moral. Història de les SS, de Reimund Schnabel (1957). Guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la 1994. Ha estat traduïda al castellà, a l’italià i al gallec.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cònsul, I. (19991)
- Julià i Capdevila, Ll. (1999)
- Miró, M.-M. (2000)
- Pla, J. (1999)
- Pla, J. (2000).