Estudià a la Universitat de la Sorbona (1963-70), on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona (1974). Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77) i a les universitats de Rennes (1987-91), París III-Sorbonne Nouvelle (1991-96) i Reims (1996), d’on és catedràtic.
Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català (arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura), el simbolisme literari i plàstic (A. Mestres, S. Rusiñol, A. de Riquer, A. Gual), les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el text i la imatge en els llibres il·lustrats de poesia, a més de les influències franceses en l’art espanyol dels segles XIX i XX (pintura, escultura) i l’art espanyol a França en el segle XIX del romanticisme al realisme.
Assessor artístic de les exposicions del Centre d’Estudis Catalans de París (1994), és membre corresponent a París de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1993), president de l’Associació Francesa de Catalanistes (AFC) (2001) i membre corresponent de l’IEC (2008).