La novel·la narra la infantesai l’adolescència de Lluís Martí, orfe d’un vençut i sense recursos en la Barcelona de la postguerra; noi imaginatiu i amb molta traça pel dibuix, vol esdevenir un dibuixant famós de còmics. El pare de Lluís, Artur, policia de la Generalitat, s’hagué d’exiliar amb la muller i el fill, a Llemotges, on va morir; Lluís i la seva mare retornen a Barcelona, on viuen en una modesta dispesa; a la mort de la mare, Lluís és recollit per l’oncle Ernest, que viu amb la família, la muller, Aurèlia, i el fill, en un ambient d’escassetat. Lluís no pot estudiar i ha de treballar, com a cobrador, primer, i com a clavador de joies, després. Solitari i fantasiós, només té una dèria: esdevenir un dibuixant de còmics. Tots els diners que aconsegueix arreplegar els gasta en estris de dibuix i llibres per a inspirar-se. La trama tènue de la novel·la és, de fet, la impossibilitat en què Lluís es troba per a retornar les quaranta pessetes que s’ha quedat del propietari del taller on treballa. Així, Lluís deambula per places i carrers de la ciutat, amb els plàtans com a sostre, a la recerca d’algun conegut que el pugui ajudar, cosa que resulta impossible. La novel·la reflecteix, sobretot, el teixit de la societat barcelonina sota un franquisme que ha dividit els seus habitants en vencedors, que abusen del poder, i vençuts, atemorits i humiliats. S’esmenten, per aconseguir-ho, diversos escenaris, des dels més humils, per exemple, la Model, amb els presos comuns i sobretot polítics, i el Somorostro, fins a les capes altes, que més d’una vegada s’aprofiten de la situació política. Es destaca també la manca de cultura de la ciutat, des de la perspectiva de Lluís, educat a França i bon lector. El seu cosí, però, que participa en la lluita clandestina, pot representar una esperança de canvi; ell, de fet, clou la novel·la. Amb la voluntat de crear un fresc de la ciutat, Mora recorre a la simultaneïtat i també a canvis de temps, per tal d’aconseguir abraçar ambients i situacions diverses, amb un especial interès per a reflectir la situació dels comunistes, silenciats o eliminats, a la postguerra. Inici d’una trilogia, completada per París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985), que té com a fil conductor la vida de Lluís i amb més d’un element biogràfic, ha estat traduïda al francès i a l’alemany,