Narra la història de Jesús Oliver, bibliotecari de la universitat que deixa la feina, abandona la muller i trenca amb els prejudicis de la seva classe social per anar-se’n a viure a un palau propietat del seu difunt avi situat al barri vell de València amb la intenció de muntar una biblioteca de 144.000 volums que aplegarà totes les branques del coneixement humà. Des del moment en què Jesús Oliver pren possessió del vell casalot, ha de lluitar contra l’interès dels familiars per declarar-lo oficialment boig i, per tant, incapaç d’administrar l’herència de l’avi. Tot això amb la intenció d’apartar-lo de la circulació i vendre l’edifici als especuladors urbanístics que destrueixen el barri antic de València. Aquest enfrontament d’interessos configura el nucli central de la novel·la. D’una banda, la cobdícia dels parents que en l’històric palau no veuen res més que una via ràpida de fer diners. De l’altra, l’obsessió del protagonista per salvar la memòria d’un món en vies de desaparició i catalogar el coneixement humà en un temps i una ciutat en els quals la fugacitat i la superficialitat són els únics valors que compten. Contra el desordre imperant, ens ve a dir Mira, hi ha l’ordre dels valors permanents. Contra el minimalisme de l’anècdota, l’obsessió per l’obra total.
L’autor s’inspira en tres models literaris (el Quixot, Tirant i l’Ulisses de Joyce) i en un mite clàssic (els treballs d’Hèrcules). La influència cervantina és palesa en la quixotesca actitud de Jesús Oliver davant del món i en la seva obsessió malaltissa pels llibres. Del Tirant se’n capta l’atmosfera eròtica que travessa el text de punta a punta. De Joyce, l’autor n’ha agafat, per la banda argumental, la descripció de la ciutat a partir d’uns detallats itineraris a peu al voltant de les dotze parròquies més antigues, i, per la banda estilística, l’alternança entre el monòleg interior del protagonista i la tercera persona narrativa que donen al lector un punt de vista canviant i globalitzador de gran efecte comunicatiu. Hèrcules, el personatge enviat pels déus amb la missió de posar ordre en el món a través d’un viatge iniciàtic en forma de proves o treballs, té uns clars paral·lelismes amb Jesús —nom del protagonista— de Natzaret, i són, precisament, els treballs herculis els que, degudament adaptats a l’actualitat, configuren els dotze periples del bibliotecari Oliver pel barri antic de València.
En aquest llibre, Joan F. Mira busca un doble objectiu: en primer lloc, reviure una ciutat, uns costums i una gent lligats als seus records d’infantesa, i, en segon lloc, denunciar una determinada manera d’entendre l’evolució de les urbs posant els interessos econòmics per davant del respecte al patrimoni històric.