Tingué sempre una intensa activitat política. Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf (1925) i fou detingut i empresonat durant tres anys. S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català. Col·laborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat, “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres. Signà sovint amb els pseudònims N. Griera, Gabriel Blanc i Cronos, tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera. Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934. S’exilià a París —on dirigí Catalunya i participà en la resistència francesa— i, a partir del 1954, a Veneçuela. Fou membre del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals del 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el 1978. Publicà Paraules de combat (1964), un recull de poesia amb intensos motius polítics obreristes, i els assaigs Resposta a dos amics. Sobre biografies i altres coses (1970), Los intelectuales y la cultura de masas (1970) i Catalunya y la Comunidad Económica Europea (1982). D’entre les seves aportacions com a traductor destaquen les versions de Jules Verne, R.L. Stevenson i Romain Rolland, a més del fet d’haver traduït per primera vegada al català el Manifest del Partit Comunista (1930). El 1994 publicà les memòries Una vida plena.