Vida i obra
Fill del marquès de Villena Pere de↑Villena i d’Arenós, i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella. Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella.Fou comte de Cangas i de Tineo (1398) i mestre de l’orde de Calatrava (1404-14), i s’intitulà marquès de Villena. Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc. (escriví un Tractado del aojamiento o fascinología), i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalanoaragonesa (el 1400 sol·licità l’ajuda de Martí I per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes. Acompanyà Ferran d’Antequera —que el mantingué sempre econòmicament— en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Feu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei. Escriví la seva obra bàsicament en castellà, tot i que dels seus estrets lligams amb la cultura catalana se’n deriva que el 1417, estant a València, acabés la redacció catalana (editada a la fi del s. XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc. Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions, i sobre Juan de Mena). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta. Escriví també un interessant Arte cisoria, important per a conèixer els costums de l’època, obres de caràcter moral com el Tratado de la consolación, Tratado de la Lepra, o d’exegesi bíblica, com Exposición del salmo “Quoniam videvo”, i, finalment, instigat per Santillana, dugué a terme les versions castellanes de l’Eneida, d’estil llatinitzant, i completada amb glosses, i de la Commedia de Dant. Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada al seu entorn serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch. Fou pare d’Isabel de Villena.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cátedra, P.M. (1988)
- Riquer, M. de (19931).