Enric Jardí i Casany

(Barcelona, 1924 — Barcelona, 1998)

Historiador i crític d’art.

Vida i obra

Fill d’Enric Jardí i Miquel, doctor en dret, col·laborà a “Miramar” i a “Ariel”. Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Urbanisme (1962), els assaigs Esquema d’una sociologia de l’art (1962), Un altre Laocoont. Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), monografies sobre artistes com Nonell i altres assaigs (1958), Nonell (1969), Torres-Garcia (1988) i Joaquim Mir (1985), estudis monogràfics com Història d’Els Quatre Gats (1972), L’art català contemporani (1972), El cartellisme a Catalunya (1983) i Els moviments d’avantguarda a Barcelona (1983), que coordinà. Posteriorment, es decantà sobretot pels estudis històrics i per biografies de polítics i intel·lectuals, amb una clara preferència pel període noucentista: Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Tres diguem-ne desarrelats (Pijoan, D’Ors, Gaziel) (1966), la biografia fonamental Eugeni d’Ors (1967), El doctor Robert i el seu temps (1969, premi Aedos 1968), Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb J.M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976, premi Josep Pla), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), El pensament de Prat de la Riba (1983), Eugeni d’Ors: obra i vida (1991) i El desastre colonial i Catalunya (1998). També publicà biografies i estudis sobre Francesc Macià i Lluís Companys, entre d’altres: Francesc Macià. El camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de Catalunya (1981), Francesc Macià (1991), Lluís Companys, president de la Generalitat (1991), Francesc Cambó (1994) i Lluís Companys i el 6 d’octubre (1997). És també autor de Quatre escriptors marginats: Jaume Brossa, Diego Ruiz, Ernest Vendrell i Cristòfor de Domènech (1984), Materials per a l’estudi de la història de la literatura catalana (1985) i Història del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1989). El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia
  1. Ainaud de Lasarte, J.M. (1999)
  2. Castells, F. (1976)
  3. Cirici i Pellicer, A. (1980)
  4. Medina, J. (1988), vol. 11, p. 285-300
  5. Murgades, J. (1980)
  6. Sarsanedas, J. (1999).
Vegeu bibliografia