Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari. Destaquen Viva el poble soberà!, estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés (1871), L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes (1872), que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga (1872) i Canvi d’estat (1880). Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà (1873).