Escolis i altres articles

Primera obra de crítica literària de Carles Riba, publicada el 1921.

Desenvolupament enciclopèdic

Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya (alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March) i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista. El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat. Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a la màxima i a l’aforisme—, com en l’abundor de referències a autors de literatures clàssiques i modernes, que li funcionen d’aval per al propi discurs. Així, per exemple, s’hi percep una clara influència d’Eugeni d’Ors, de qui manlleva temes i conceptes. No obstant això, ja comença a ressonar-hi el model de crítica reconstructiva de Francesco de Sanctis i l’estilística de Karl Vossler, al costat d’idees pròpies de romàntics i simbolistes com Goethe, Poe, Baudelaire, Schiller i Mallarmé. Hi predominen els temes literaris, tot i que també hi ha crítica cultural o fins i tot de ressò moral. L’estil de la seva prosa és poc directe, més aviat metafòric i complex, la qual cosa li lleva en part eficàcia. Malgrat tot, ja s’hi detecten alguns dels motius i procediments capitals de la crítica ribiana de maduresa, com l’especulació sobre el fet literari o la comparació entre el propi model poètic i els diferents tipus de poesia vigents. Aquest procediment evidencia fins a quin punt Riba se serveix de la crítica com a eina per a lgestudi d’altres autors i, alhora, com a mecanisme d’autoconeixement d’ell mateix com a poeta. El total de seixanta-dos articles que reuneix el volum es troben distribuïts en dos apartats: els “Escolis”, amb quaranta-set títols, i “Altres articles”, que n’aplega la resta. Tot i que el volum comprèn la seva obra de joventut, molts dels seus judicis encara són avui vigents.

Bibliografia
  1. Crexells, J. (1996), p. 485-491
  2. Malé i Pegueroles, J. (19952)
  3. Malé i Pegueroles, J. (2001)
  4. Molas Batllori, J. (1959)
  5. Sansone, G.E. (1985), p. 5-35.
Vegeu bibliografia