Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia. Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” (del qual fou redactor) i el llibret A los lectores de los libros de poesías (1878), any que passà a viure a Madrid. La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento (1878), a la participació en Ramell de flors (1882), recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs: el que inserí a Himnos epitalámicos (1878), opuscle fet conjuntament amb Lluís Roca i Florejachs i Maria Josefa Massanés, i Luis Roca (1885). Escriví també la novel·la autobiogràfica Acteon.