Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor. A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals (1991) i La vall de les sis mesquites (2003) —estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval—, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March (1998). L’any 2015 guanyà el premi Joan Fuster d’assaig amb Nació, ancestres i ADN, publicada amb el títol Valencians sense ADN. Relats dels orígens (2016).
La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc (1989), París particular (1993), Per espaiar la malenconia (1995) i el dietari autobiogràfic El vaixelll de Genseric: Dietari 2004-2005 (2007, premi Carles Rahola d’assaig 2006). També ha publicat les novel·les La Veu d’Odiló (2004), La bèstia en què cavalquem (2020, premi Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la i prosa creativa) i La dansa de l’atzar (2024, premi Andròmina de narrativa 2023 sota el títol En trànsit).
És membre del consell de redacció de la revista L’Espill.