Vida i obra
Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona (1835-46). Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega. Traduí nombroses obres d’història (de Guizot i Anquetil, entre d’altres) i publicà recopilacions de textos històrics (Las glorias nacionales, 1852-54; Los héroes y las grandezas de la tierra, 1854-56; Anales de España, 1857-59). Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat (1860), redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques (El tejedor, 1838; Buen corazón quebranta mala fortuna, 1851) i novel·les: Las ruinas de mi convento (1851), basada en les exclaustracions i la crema de convents del 1835, tingué un èxit immediat, fou molt reeditada i traduïda a l’alemany (1852), al francès (1857) i a l’italià (1857), i fou continuada per Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858). Publicà també El bandido... (1835), sobre la guerra de Successió, i el Manual del viajero en Barcelona (1840). El 1858 fundà el diari El Telégrafo.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cònsul, I. (19932)
- Massegosa, R. (2001)
- Montobbio Jover, I. (1985).