Vida i obra
Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat. Dirigí les revistes “Cenacle” (1915-17), plenament noucentista, i “Ciutat” (1926-28), continuadora de l’anterior. A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari “El Pla de Bages”, vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa. També col·laborà a les revistes manresanes “Joventut” (1918-19) i “Om” (1921). Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, El cant geòrgic. Es tracta d’una poesia influïda per Francis Jammes i pel noucentisme, molt explícitament catòlica. Els seus altres volums de poesia, en general molt propers als trets d’aquest primer, són: La veu subtil (1920), Terra amorosa (1927), Terra daurada (1950), Flors palpitants (1951), Fruita (1952), Avui, o Un temps més propici a la ficció que a la veritat, a l’enlluernament que a la claror, a la pompa que a la senzillesa (1954), La terra i el temps (1958) i Llum en la sang (1960). A més de publicar aquests llibres, en la postguerra també col·laborà a la revista manresana “Bages” (1953-63) usant el pseudònim J. Armengol.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (1995), p. 17-34
- Aulet, J. (19971), p. 7-52
- Tomasa, E. (1995).