Desenvolupament enciclopèdic
Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari. Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part. La majoria, però, de les composicions i les més representatives del llibre són de l’estiu i la tardor del 1895, escrites a cop calent, després de la suspensió a divinis, i expressen la queixa i el sarcasme, la invectiva i el crit de revolta davant de la iniquitat de què el poeta se sentia víctima. “La pedregada”, “A mos bescantadors”, “Ja vostra escarpa i martell”, “Pobresa”, “Feriu”, “A un detractor”, “A mos defensors”, són exemples del desbordament emocional del poeta, alhora que del seu domini de l’art d’escriure versos. “Sum vermis”, veritable cant espiritual de l’home abatut per l’adversitat, i “Al crucifix” figuren entre els més alts exemples de la lírica mística verdagueriana. Davant la campanya de descrèdit tant de l’honestedat del sacerdot i almoiner com de l’escriptor endegada pel bisbe de Vic i el marquès de Comillas, el poeta intensificà la producció literària, i en els darrers mesos de l’any 1895 publicà tres llibres fonamentals de la seva obra, el poema Sant Francesc (1895), la trilogia Jesús Infant, en un sol volum, i Flors del Calvari (els dos darrers amb data de 1896), els quals formen el conjunt més vigorós de poesia religiosa de Verdaguer, capaç ell sol, no tan sols de desmentir les difamacions sobre la seva capacitat creativa i la seva sinceritat moral, sinó de posar el seu nom entre els grans noms de la lírica. Flors del Calvari, a desgrat del subtítol, Llibre de consols, i de les bones intencions de l’autor exposades al pròleg, conté la revolta més descarnada, insolent i maligna amb què un poeta de la capacitat de Verdaguer podia plantar cara als seus detractors. Ha estat traduït a l’alemany, al castellà, al francès i a l’italià.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bernal, M.C. i Verdaguer, M.À. (2006)
- Verdaguer, M.À. (1999).