Vida i obra
Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort.
De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians: Fucimanya (1911), Cabrera (1915), Puig-l’agulla (1916), el Sòl del Pont, de Roda de Ter (1928), Rocaprevera (1930), el Coll, de Barcelona (1931), Lurda de la Nou (1936); històries de pobles: Navarcles (1910), Sallent (1920), Aiguafreda (1932), Sant Andreu de Llavaneres (1936) i la història en dos volums de Torelló (1947); històries de monestirs i esglésies, com: Sant Benet de Bages (1964), el temple parroquial de Moià (1918), del Carme, de Barcelona (1949). I molts altres treballs i articles sobre imatges marianes, imatges del Sant Crist, goigs, poemes, sobretot religiosos, i obretes de circumstàncies, i sobretot la biografia de Josep Torras i Bages, en quatre volums (1935).
La poesia fou per a ell un complement de la seva extensa producció. La seva extraordinària facilitat per a compondre versos ha propiciat que la seva obra es trobi molt dispersa i sigui de difícil localització. Els primers poemes daten del 1900. Aplec de versos (1950), editat pòstumament, recull vuitanta-sis poemes seus, molts dels quals són inèdits i d’altres premiats en jocs florals i certàmens de poesia religiosa. La majoria dels seus textos són circumstancials, hagiogràfics o sobre el culte marià. Publicà també una biografia de Josep Torras i Bages en quatre volums (1935).
Bibliografia
- Diversos autors (1997): Fortià Solà: estudis. Torelló, Associació d’Estudis Torellonencs.
- Massot i Muntaner, J. (2003): Església i societat a la Catalunya contemporània. Barcelona, PAM, p. 355-370.